Estic d’acord amb molts aspectes del text, com ara el que
diu sobre els especuladors. Per a mi son els principals causants de la crisi;
els especuladors immobiliaris. I aquest especuladors son tant els constructors,
les agencies immobiliàries, els bancs que tenen pisos al seu nom com els
particulars que aquests darrers anys s’han enriquit a costa de incrementar
excessivament i de manera descontrolada els preus dels habitatges.
Però no
nomes els bancs; també veig com a culpables tots aquells que volien viure per
sobre de les seves possibilitats -ja sigui per ingenuïtat o per
irresponsabilitat- i demanaven crèdits hipotecaris altíssims. I, es clar, els
bancs que feien els crèdits, sense restriccions, a tothom, a persones que
clarament ho tindrien molt difícil per pagar el crèdit sencer en cas de
quedar-se sense feina. I a més penso que a Espanya la gent te com massa assumit
que és normal comprar pisos, quan a la resta d’Europa el mercat de lloguer està
millor considerat, i es pot viure perfectament a un pis sense haver de
comprar-lo.
També
penso que els estats haurien de haver posat més controls a l’hora de fixar els
preus dels habitatges, perquè a la constitució diu que tenim dret a un pis
digne, però amb els preus dels lloguers i dels pisos es completament impossible
per una persona sola amb un sou normal o mínim el fet de viure de manera digna.
Per a mi es impensable només parlar de comprar un pis; em sembla una absurditat,
i la majoria dels anuncis al carrer de “es ven pis”; un insult. Es com pagar 15.000
euros per un quilo de patates.
Estic
també d’acord amb el que diu al referir-se al nostre futur. Crec que sobretot a
la classe mitjana i a la que te menys ingressos es a la que més l’afectarà la
situació actual. Sobretot a gent com jo; joves no tan joves, aturats i sense
pares amb propietats immobiliàries. Però la veritat, jo i molta gen com jo mai
hem tingut res importat a la vida –diners, pisos, cotxes-, i ara tampoc no
tenim deutes amb cap banc ni cap persona, i no sortim a la televisió dient que
ara no podrem pagar les tres hipoteques, els dos cotxes i el col·legi dels
nostres cinc fils...
Però el
que si penso es que s’ha de ser més optimista que el autor del text, perquè no
son temps aquests com per a rendir-se fàcilment. S’han de explicar els
problemes, però també pensar sobre com actuar per trobar les solucions entre
tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario