jueves, 27 de octubre de 2011

Inscritos: 10. Vacantes: 40

    Interesantísima oferta -en serio, no es ironía tal y como está el mercado laboral- de trabajo: vendedor de electrodomésticos, audio y video en establecimiento de cadena de tiendas a nivel internacional. Jornada parcial, contrato temporal de tres meses. Nada que alguien acostumbrado a aparatos de vídeo profesionales, algo de experiencia de atención al público y con cierta soltura como yo no pueda hacer. En el momento de hacer la inscripción, sólo cinco solicitantes. En el momento de ver descartada mi candidatura, diez solicitantes para cuarenta plazas. Todavía no sé si es que domino menos matemáticas que un niño de seis años y no sé restar 40-10 o es que quien redacta este tipo de ofertas, publica y valora a los candidatos es -con todos mis respetos- retrasado mental. Rechazar a los trabajadores disponibles cuando nadie más quiere hacer el trabajo es una conducta, evidentemente, de imbécil.

martes, 25 de octubre de 2011

32 años y mi primera redacción en catalán sin faltas -creo- ortográficas y -supongo- gramaticales:

Redacció: opinió sobre el que diu Santiago Niño Becerra de la crisi actual.

            Estic d’acord amb molts aspectes del text, com ara el que diu sobre els especuladors. Per a mi son els principals causants de la crisi; els especuladors immobiliaris. I aquest especuladors son tant els constructors, les agencies immobiliàries, els bancs que tenen pisos al seu nom com els particulars que aquests darrers anys s’han enriquit a costa de incrementar excessivament i de manera descontrolada els preus dels habitatges.
            Però no nomes els bancs; també veig com a culpables tots aquells que volien viure per sobre de les seves possibilitats -ja sigui per ingenuïtat o per irresponsabilitat- i demanaven crèdits hipotecaris altíssims. I, es clar, els bancs que feien els crèdits, sense restriccions, a tothom, a persones que clarament ho tindrien molt difícil per pagar el crèdit sencer en cas de quedar-se sense feina. I a més penso que a Espanya la gent te com massa assumit que és normal comprar pisos, quan a la resta d’Europa el mercat de lloguer està millor considerat, i es pot viure perfectament a un pis sense haver de comprar-lo.
            També penso que els estats haurien de haver posat més controls a l’hora de fixar els preus dels habitatges, perquè a la constitució diu que tenim dret a un pis digne, però amb els preus dels lloguers i dels pisos es completament impossible per una persona sola amb un sou normal o mínim el fet de viure de manera digna. Per a mi es impensable només parlar de comprar un pis; em sembla una absurditat, i la majoria dels anuncis al carrer de “es ven pis”; un insult. Es com pagar 15.000 euros per un quilo de patates.
            Estic també d’acord amb el que diu al referir-se al nostre futur. Crec que sobretot a la classe mitjana i a la que te menys ingressos es a la que més l’afectarà la situació actual. Sobretot a gent com jo; joves no tan joves, aturats i sense pares amb propietats immobiliàries. Però la veritat, jo i molta gen com jo mai hem tingut res importat a la vida –diners, pisos, cotxes-, i ara tampoc no tenim deutes amb cap banc ni cap persona, i no sortim a la televisió dient que ara no podrem pagar les tres hipoteques, els dos cotxes i el col·legi dels nostres cinc fils...
            Però el que si penso es que s’ha de ser més optimista que el autor del text, perquè no son temps aquests com per a rendir-se fàcilment. S’han de explicar els problemes, però també pensar sobre com actuar per trobar les solucions entre tots.



viernes, 7 de octubre de 2011

Se traspasa

   No había papel higiénico, y he bajado a buscarlo y dar una vuelta, llevando la carpeta con los currículums por si encuentro algo interesante. Según iba por la calle he pasado por un tal bar Juanito, que tenía escrito en un folio un simplón "se traspasa", sin ninguna información añadida. No tengo ni idea de cómo funcionaría el asunto, ni de lo que costaría hacerse con una cafetería. Me he puesto a pensar lo interesante que sería ser el orgulloso propietario o copropietario de un bar, ir a comprar bollería en el forn de la esquina, abrir a las seis de la mañana, poner cafés y croissanetes a jovenzuelos, parejitas, currantes y abueletes. He dado vueltas a unas cuantas ensoñaciones más, como contratar a algún camarero a tiempo parcial para las tardes, como no abrir los sábados, que  igual cocinaba tapas sin animales muertos, que todo sería comercio justo para clientes y para mi. 
    He llegado a casa y al parecer no he comprado papel higiénico.


miércoles, 5 de octubre de 2011

Trabajo temporal

     Me acerco a una empresa de trabajo temporal como de barrio. Lo más parecido a un rótulo es una pegatina gigante que tiene en la luna contigua a la puerta. Está abierta, pero como parece no haber nadie llamo de todas formas.
     - Hola buenas, quería dejar el curriculum.
     -¿De qué buscas?
     -No sé, de cualquier cosa, de administrativo.
     -¿Qué experiencia tienes como administrativo?
     -Ninguna.
     -¿Cuál es tu campo?
     -Audiovisual, técnico de vídeo, sobre todo.
     -La cosa está floja, si sale algo te llamo.
     -Menos de comercial de lo que sea.

Hay una oferta para ti

   Me llega un mail en el que dice: "Manuel J., hoy tienes 5 ofertas que encajan con tu perfil". Lo abro y las ofertas son: traductor de ruso, becario noseque, profesor de inglés, administrativa y...tachán tachán: "Teleoperador Discapacitado Sant Boi". ¿Me están llamando discapacitado o quiere decir que si voy a hablar con ellos me convertirán en uno dándome una paliza o algo así?

Gracias, infoempleo.com...